UVI: índex de radiació ultraviolada

Sabem que el sol té beneficis però també riscos per a la nostra salut. Per això hem d’exposar-se al sol de forma prudent, sempre i tots els dies. Però quan hem de prendre mesures addicionals? Quan pot ser més perjudicial el sol? Una eina és el UVI o índex de radiació ultraviolada.

• Indica el nivell de radiació UV que arriba a la superfície terrestre en una determinada zona geogràfica i hora del dia en qüestió.
• Serveix d’indicador del dany solar.
• Creat per l’OMS el 1995 en col·laboració amb altres organitzacions mundials com a eina educativa de conscienciació poblacional del risc de l’exposició solar.
• A major nombre, més risc i rapidesa de dany de la pell per l’exposició solar.
• Se li atribueixen 3 premisses: salva vides, protegeix la salut i ajuda a mantenir un aspecte jove.

Com sabem que UVI tindrem avui?

El podem consultar en qualsevol web de predicció meteorològica (AEMET, Meteocat, Accuweather …). O també podem tenir APP al mòbil que ens avisin quan tenim un UVI alt.

Font: http://dermatoscopia.camfic.cat/2018/06/28/uvi-que-es-y-para-que-sirve/

Relació entre l’ús de benzodiazepins i caigudes en adults majors

Les caigudes en gent gran representen un problema de salut important. El motiu de les caigudes acostuma a ser múltiple. Un dels factors pot ser la medicació que s’està prenent. Cal parar especial atenció a les benzodiazepines, ja que són àmpliament utilitzades en adults d’edat avançada.

Pres de: https://lamenteesmaravillosa.com/diazepam-cuales-efectos/

En una recerca bibliogràfica a les bases de dades PUBMED i EMBASE que abarcaba des de gener de 2007 fins a febrer de 2017 utilitzant els termes “benzodiazepines”, “ancians” i “caigudes” o “caigudes accidentals” va mostrar 235 referències, de les que es van seleccionar 12 documents per fer una revisió sistemàtica.

Segons aquesta revisió, l’exposició a benzodiazepines es va associar amb un major risc de caigudes en adults majors. Les benzodiazepines augmenten el risc de caure quan s’utilitzen com a monoteràpia o en teràpies combinades. S´i les benzodiazepines sfosin indispensables sería preferible utilitzar benzodiazepines d’acció curta, per evitar efectes acumulatius al llarg del temps factor afeguit predisposant a caigudes.

Una gran proporció de caigudes en adults majors es relacionen amb l’ús de benzodiazepines. Haurien de ser prescrites seguint les pautes clíniques actuals i revisats periodicament. En general les benzodiazepines s’han de prescriure com a teràpia a curt termini i s’han de retirar progressivament.

Font: https://www.maturitas.org/article/S0378-5122(17)30478-4/abstract#.W2F7ixipiSs.twitter

Meduses, no tot és sol al estiu…

“Les meduses realment no piquen, el seu efecte es deu a la fricció accidental dels banyistes amb elles, que activen els seus mecanismes de defensa”, explica a TodoDermo Rosa Izu, membre de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia.

Pres de ICM Divulga

Aquests invertebrats tenen unes cèl·lules urticants en els seus tentacles que, alliberen uns filaments amb substàncies tòxiques apareixent inflamació i enrogiment de la pell, a més d’una sensació de cremor immediata. En casos extrems, pot produir-se una reacció al·lèrgica greu. Factors com la densitat de cèl·lules urticants (variable segons l’espècie), la zona afectada, l’edat i l’estat de salut de la persona influeixen en la gravetat del procés.

És important tenir en compte que, un cop mortes i varades a la sorra, les meduses encara poden ser perilloses durant diverses setmanes.

El més habitual és que el dolor i els símptomes cutanis remetin en pocs dies, tot i que podrien prolongar-se durant setmanes. En cas que persisteixin o apareguin marejos, nàusees i tremolors; s’ha de visitar al metge.

La fotoprotecció solar alta ha de ser obligatòria en les setmanes posteriors a la “picada” ja que no es pot descartar que la lesió es pigmenti.

Pres de: https://catalunyadiari.com/catalunya-meteo/augment-sobtat-meduses-costes-catalanes

Pel que fa a les picades es poden indicar: per al dolor, Aines; per a la reacció al·lèrgica, antihistamínics sistèmics; i per a la inflamació, crema amb corticoides. No s’ha de netejar la zona de contacte amb la medusa amb vinagre ni amb aigua dolça, el millor sería netejar-la amb sèrum fisiològic. El vinagre, l’orina o l’aigua dolça no són útils ja que pot fer que les cèl·lules urticants adherides a la pell es trenquin i alliberin més líquid urticant, empitjorant la clínica. Pel que fa al vinagre, tot i que pot servir per algunes espècies tropicals; no és útil per cap de les que es troben al nostre territori.

Després netejar la zona amb aigua de mar o sèrum fisiològic i treure les restes amb guants i pinces; pot aplicar fred sobre la zona afectada durant 15 minuts fent servir una bossa de plàstic que contingui gel per alleujar el dolor. Mai s’ha d’aplicar gel directament a la pell ja que és aigua dolça”. Si l’estat del pacient empitjora progressivament després d’aplicar gel i apareixen complicacions respiratòries, convulsions o alteracions cardíaques és primordial traslladar-lo a un Servei d’Urgències.

Per prevenir, al marge de prestar atenció a les indicacions informatives de les platges sobre la presència de meduses, es poden utilitzar barreres: robes.

Font: https://www.correofarmaceutico.com/tododermo/enfermedades-de-la-piel/que-hacer-y-que-no-si-te-pica-una-medusa.html

El sol, cal tenir cura

Consells per prendre el sol amb seguretat: eviteu estar llargues hores al sol i sobretot en les hores de màxima intensitat

 

 

 

 

 

Font: http://ico.gencat.cat/web/.content/minisite/ico/ciutadans/documents/arxius/110983-ICO-TRIPTIC-CATALA_DEF.pdf?platform=hootsuite

 

Protectors gàstrics… que potser no protegeixen tant com pensem

El “protectors gàstrics” els, correctament anomenats inhibidors de la bomba de protons (omeprazol, i la majoria de fàrmacs que acaben en zol o zole) disminueixen la secreció àcida, actuant per via sanguínia.

Pres de: https://silo.tips/download/pharmacy-practice-review-a-counselling-and-action-resource-quality-use-of-prescr

L’omeprazol és un medicament excel·lent, quan s’utilitza de forma justificada.
No obstant això nomenar-lo “protector” és un gran error.

Té indicacions i efectes adversos.

Què hem de tenir en compte al prendre omeprazole (IBPs)?

La seva indicació principal és el tractament i la prevenció d’úlceres gàstriques i duodenals, eradicar l’Helicobacter pylori en aquestes indicacions el seu ús acostuma a ser limitat en el temps. L’esofagitis per reflux, la malaltia per reflux gastroesofàgic i la síndrome de Zollinger-Ellison, entre d’altres.
Què cal tenir en compte si prenem de forma crònica o habitual IBPs?
Pot aparèixer déficit de Magnesi que pot produir símptomes com fatiga, tetània, deliri, convulsions, arrítmies, marejos. També pot disminuir l’absorció de Cianocobalamina, altrament coneguda com a vitamina B12. En cas de detectar-se aquests dèficits i que l’IBP fos indispensable es podrien suplementar.
Sembla que els IBP produeixen un augment del risc de fractures de maluc, canell i columna vertebral, sobretot edats avançades, que varia entre el 10 i el 40%. La presa crònica d’IBP es considera un factor de risc major per valorar la realització d’una densitometria òssia.
El canvi de pH que els IBP produeixen en l’estómac augmenta el risc d’infeccions gastrointestinals per Salmonella i Campylobacter a més pot generar hipertransaminasèmia i per això és recomanable a les revisions analítiques valorar el perfil hepàtic.

Com efectes secundaris freqüents poden aparèixer: dolor abdominal, restrenyiment, diarrea,

Pòlips de fundus. Gastroenterol Hepatol. 2009;32:88-91

flatulències, nàusees, pòlips de fundus, cefalea. Efectes secundaris poc freqüents: Insomni, marejos, parestèsies, somnolència, vertigen, hipertransaminasèmia, dermatitis, pruïja, urticària, fractures, edemes…

Els IBP com la majoria de medicacions funcionen i són útil però tot depèn de la indicació existent i l’ús que se’n faci.