Sobrediagnòstic

 

Dibujo

Overdiagnosed: Making people sick in the pursuit of health”

El sobrediagnòstic és diagnosticar una malaltia que mai causaria símptomes o la mort del pacient; per tant, aquest diagnòstic crearà un problema si es tracta i tan sols aportarà perjudicis al pacient, ja que la relació entre el benefici i el perjudici del tractament sempre estarà a favor del perjudici i mai existirà un benefici real.
Això és el que Welch HG, Schwartz LM, Woloshin expliquen en el seu llibre Overdiagnosed: Making people sick in the pursuit of health” (Sobrediagnosticar: emmalaltir la gent en la cerca de la salut) publicat el 2011 (ISBN 9780807022009)

Com s’arriba al sobrediagnòstic?
Des del blog “Guía terapéutica” ens expliquen diverses vies:

  1. En diagnosticar una malaltia que acompleix les característiques descrites en el primer paràgraf (determinats càncers de pròstata en són un bon exemple).
  2. Existeixen malalties de dubtós origen. El terme angles és disease mongering (terme de difícil traducció), però que comporta elevar a la categoria de malalties, determinades característiques del pacient: la timidesa passa a ser fòbia social, la tristesa es diagnostica de depressió o de síndrome postvacacional, per posar bons exemples.
  3. Els incidentalomes: un incidentaloma és un tumor trobat de forma casual (incidental) en absència de signes clínics o símptomes específics en realitzar una prova complementària a un pacient. La majoria dels incidentalomes són tumors benignes que no necessiten tractament, però poden acabar per desencadenar una cascada diagnòstica i terapèutica per al pacient.
  4. El sobrediagnòstic també pot estar produït per la reducció progressiva dels llindars diagnòstics de malalties cròniques (hipertensió, diabetis o hipercolesterolèmia).
Dibujo

Pres de Newport Natural Health

Suposem que el quid de tot plegat és arribar a discernir entre, si el que podem diagnosticar és o no prou dolent com per haver de tractar-lo o prou bo com per poder deixar-lo estar. Perquè d’altra banda, ningú pot negar que determinats càncers de pròstata, fòbies socials, depressions, hipertensions, diabetis, hipercolesterolèmies i incidentalomes cal tractar-los. Ens queda molt per aprendre…

Font: https://guiaterapeutica.wordpress.com/2018/02/16/mas-vale-prevenir-el-sobrediagnostico-que-curar-el-sobretratamiento-parte-i/

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura mèdica, Salut comunitària. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixeu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s