Tractaments de la diabetis mellitus 2: les glitazones

Les glitazones comercialitzades eren la pioglitazona i la rosiglitazona però, actualment, només es comercialitza la pioglitazona i els seus noms comercials són Actos i Gluxtin.

Són fàrmacs que redueixen la resistència a la insulina, fonamentalment en teixits perifèrics (teixit gras i muscular), encara que també tenen un cert efecte en el teixit hepàtic (inhibició gluconeogènesi hepàtica). Aquest augment de la sensibilitat a la insulina es realitza sense augmentar la seva secreció i, per aquest motiu, no produeixin hipoglucèmies. Es metabolitzen en el fetge i s’eliminen per la femta.

La seva eficàcia és lleugerament inferior a la de metformina i sulfonilurees, produint descensos de l’HbA1c d’entre 1,4 i 1,8% i de la glucèmia basal d’entre 39 i 65 mg/dl.

Està indicada en els següents casos:

  • En monoteràpia si la metformina està contraindicada o no tolerada
  • En combinació amb metformina
  • En triple teràpia junt amb altres fàrmacs orals.
  • També està autoritzada per a la seva utilització amb insulina.
  • En pacients amb insuficiència renal lleu o moderada, ja que no cal ajustar la dosi.

Entre els efectes secundaris que pot produir, cal destacar:

  • Un increment de pes que pot ser, fins i tot, superior al que produeixen les sulfonilurees.
  • Insuficiència cardíaca congestiva (ICC). Aquest va ser el motiu que va retirar la rosiglitazona del mercat. Cal vigilar l’aparició de dispnea amb retenció de líquids, edemes, anèmia per hemodilució i/o cardiomegàlia.
  • Redueix els nivells de triglicèrids i àcids grassos lliures i augmenta els de colesterol total, HDL i LDL colesterol (encara que sembla que augmenta la mida de les partícules i les fa menys denses, i per tant, menys aterogèniques).
  • També disminueixen la insulinèmia, fins i tot més que la metformina i, com a conseqüència, disminueix la pressió arterial, la microalbuminúria i l’endoteli però augmenta la fibrinòlisi

Tampoc està exempta d’interaccions:

  • Disminuint l’activitat contraceptiva dels anticonceptius orals.
  • Amb fàrmacs que es metabolitzen a través del citocrom P450: ketoconazol, itraconazol o eritromicina, astemizol, antagonistes del calci, cisaprida, corticoides, triazolam …

La pioglitazona està contraindicada en: diabetis mellitus 1, embaràs i lactància, hipersensibilitat al producte o els seus components.  A més cal recordar que:
S’ha de fer seguiment de les xifres de transaminases amb una certa freqüència el primer any i posteriorment de forma periòdica. Cal suspendre si existeix una elevació rellevant de les transaminases i s’aconsella no iniciar-les si ja són superiors a 2,5 cops el valor normal.
• No fer servir si ja existeix ICC en grau III – IV

La dosi de pioglitazona és de 15 mg un cop al dia. Els seus efectes s’objectiven després de la segona setmana d’iniciar el tractament. Passada la segona setmana pot ser necessari augmentar a 30 mg, també un cop al dia. Es pot administrar amb aliments o sense. En teràpia combinada no cal ajustar la dosi.

Recordeu que els articles que publiquem són informatius. Davant de qualsevol dubte, consulteu el vostre equip de salut, que són els que millor us coneixen.

Altres articles publicats en aquest blog que us poden interessar són:

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Novetats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixeu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s