Anisakis… de tres a cinc

L’anisakis és un paràsit que pot trobar-se en el peix i en els cefalòpodes (calamar, pop, sèpia…) i pot provocar alteracions digestives (anisakiasi) i reaccions al·lèrgiques que, de vegades, poden ser greus.

L’anisakiosi només es pot contraure si es menja peix o cefalòpodes parasitats crus o sotmesos a preparacions que no maten al paràsit.

Com evitar-ho?

Caldria comprar el peix net i sense vísceres (sense budells). Si no està net, cal treure-li les vísceres al més aviat possible.
La cocció, fregit, forn o planxa són preparacions que destrueixen el paràsit. Com a mínim cal assolir 60°C durant un minut en tota la peça.
Amb els crustacis (llagosta, llagostí, llamàntol, gamba, gambeta, nècora, cabra…) cal seguir la mateixa regla: preparar-los cuits o a la planxa.

En cas que la preparació del plat no contempli cuinar el peix: si mengeu el peix cru o sotmès a preparacions que no maten al paràsit, congeleu prèviament el peix. Cal aconseguir una temperatura de -20ºC o inferior i mantenir el producte congelat durant cinc dies com a mínim. Aquesta temperatura sol s’assoleix en frigorífics de tres estrelles (***) o més. Si el vostre frigorífic té menys de tres estrelles, compreu el peix ja congelat.

A manera d’orientació, cal congelar les següents preparacions quan es fan a casa:

  • Seitons en vinagre i altres peixos en escabetx.
  • Sashimi, sushi, carpaccios i altres especialitats a base de peix cru.
  • Peix marinat, com ara cebiche.
  • Ous de peix crus o pràcticament crus.
  • Arengades i altres peixos crus preparats en salmorra o lleugerament salats.
  • Peixos marins sotmesos a fumat en fred.

Quan aquests productes es compren elaborats, la congelació ja l’ha realitzat el productor o fabricant.

No cal congelar:

  • Ostres, musclos, cloïsses, tellerines i altres mol·luscs bivalves.
  • Els peixos d’aigües continentals (rius, llacs, pantans …) i piscifactories d’aigua dolça (per exemple: truites, carpes…)
  • Les semiconserves com les d’anxoves (en envàs metàl·lic, de vidre o altres presentacions).
  • Els peixos dessecats salats de manera tradicional, com el bacallà o les mojames.

Venda dels productes

A més, els establiments que serveixen menjar als consumidors finals o a col·lectivitats o que elaboren aquests productes per a la seva venda al consumidor final, han de garantir que els productes de la pesca per consumir crus o després d’una preparació que sigui insuficient per destruir els paràsits, han estat prèviament congelats en les condicions establertes per la legislació.

La Legislació nacional OBLIGA, a més, a aquests establiments a posar en coneixement dels consumidors que els productes de la pesca per consumir crus o després d’una preparació que sigui insuficient per matar els paràsits, han estat sotmesos a congelació. Si no disposa d’aquesta informació, el consumidor la pot sol·licitar.

Al blog ja vam parlar de l’anisakis en el següent post: L’anisakiosi

Font: http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/para_el_consumidor/ampliacion/anisakis.htm

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Aparell digestiu, Consells de salut, Cultura mèdica, Dietes, Malalties infecto-contagioses, Salut comunitària. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixeu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s